Ni nenes de rosa, ni nens de blau: fomentar la igualtat de gènere des de la primera infància

Quantes vegades has descobert el sexe d'un nounat pel color de la roba? O quantes vegades has vist a la televisió anuncis de joguines en què la protagonista és una nena si parlem de nines o un nen en el cas de carreres de cotxes? Tenint encara tan arrelats aquests conceptes a la nostra societat. Avui parlem sobre com ajudar els nostres fills a créixer en un entorn lliure d'estereotips de gènere.

Comencen a descobrir si són nens o nenes

A la nostra cultura és comú que els petits associïn al sexe significats i estereotips que van assumint i aprenent a mesura que van creixent i la seva relació amb l'entorn és més gran. Al voltant dels 2-3 anys, els nens comencen a descobrir les característiques particulars del seu cos en diferència dels cossos de gènere diferent, aquestes diferències són purament físiques, de la resta s'encarrega l'ambient i l'entorn en què el nen es cria.

Cada petit construeix el significat de ser una nena o un nen a través de l'observació i dels missatges que rep sobre què és propi o impropi per a cada sexe. En el dia a dia, els nens es troben amb molts missatges estereotipats, de vegades molt subtils, però que impliquen que hi hagi una barrera a l'hora de desenvolupar-se lliurement en un futur.

A quin tipus de missatges ens referim?

  • En moltes ocasions, els pares exerceixen contacte físic més “brut” (pessigolles, copejos) amb els fills i més “delicat” (petons, abraçades) amb les filles. S'aprèn, per tant, que la manera d'expressió amb els uns i els altres és diferent.
  • Capten el rubor d'algun adult quan dues persones del mateix sexe s'abracen o fan un petó, per la qual cosa aprenen que dos nens o dues nenes no s'han d'expressar d'aquesta manera.
  • Els adults de vegades senten malestar depenent del joc que estigui tenint el nen. Per exemple, que un nen jugui amb un carret de nines no agrada sempre. Per això els nens aprenen que aquest joc és només de nenes i això es projecta al futur.
  • Expressions del tipus “digues-li a la mare que et renti aquesta samarreta” o “la mare ha de cosir aquest botó”, són senyals que hi ha certes tasques a casa que són obligatòriament pròpies de les mares i no dels pares.
  • Escolten contes en què els personatges protagonistes i valents són pertanyents al gènere masculí i les nenes o dones són les que esperen assegudes perquè arribi el príncep blau.

La societat va canviant a poc a poc i els nostres petits també tindran l'oportunitat de veure pel carrer dos homes abraçats, dues dones que es fan un petó, avis que tenen cura de les seves nétes, mares que treballaran, dones que porten els cabells curts i homes que els ho deixen llarg. Això els donarà l'oportunitat de conèixer altres models de ser home i dona menys estereotipats, cosa que els permet créixer amb més llibertat. Tot i així, queda molt recorregut en un món on els esterotips són a cada campanya de publicitat, a cada anunci que veiem i fins i tot al cap de cadascun de nosaltres.

Parlem de contes infantils

El conte és la primera presa de contacte dels nens amb la literatura. A través del conte s'inculquen valors dominants, i se socialitza els infants, és un dels recursos més importants i potents de què disposem pares i mestres. La primera presa de contacte sol ser amb els contes tradicionals, aquests contes carregats de fantasia i tan integrats a la nostra societat.

Però les investigacions ens mostren l'alt contingut sexista que trobem en aquests contes infantils inofensius. Com per exemple:

  • Elles són les que esperen, cusen, netegen, queden a càrrec de la cura d'algú…
  • Ells són valents, viatgen, rescaten la dona…
  • La finalitat del conte en la majoria de les ocasions és casar-se amb el príncep blau i convertir-se en reina o princesa.

Per sort, aquests contes tradicions tenen una segona oportunitat i cada cop podem trobar més i més contes infantils que ens parlen de valors reals i coherents amb la societat en què vivim. Un exemple és una col·lecció molt interessant titulada “Hi havia dues vegades…” on el paper de la dona al conte clàssic ha fet un gran gir i podem trobar protagonistes valents, que no esperen que les rescatin i que es neguen a dependre de l'home. Són contes recomanats en la majoria de les ocasions per a majors de 4 anys, però val la pena tenir-los al cap quan els nostres petits creixin.

Llegim, en un article que l'associació de pares i mares d'una escola de Barcelona, ​​havia decidit retirar de la biblioteca infantil del centre més de 200 contes pel seu alt contingut masclista i carregat d'estereotips. Les famílies argumenten que a l'etapa tan primerenca els nens no tenen capacitat crítica i poden absorbir i assimilar amb naturalitat comportaments masclistes. D'altra banda, hi havia opinions respecte a la necessitat de no esborrar aquesta part de la literatura ja que, i cito textualment “Encara hi ha molta rateta que neteja l'escala o que porta la càrrega de la llar, així que és normal que aquests llibres existeixin i que reflecteixin aquesta realitat. No podem esperar que ara mateix tots els llibres siguin transgressors. Potser li demanem a la literatura que vagi per davant de la societat”. És cert que pretenem anar per davant del que som com a societat o cal que comencem a moure'ns ia fer accions com la de l'associació de pares?

Claus per evitar actituds sexistes a la primera infància

L'educació dins del nucli familiar és imprescindible perquè els infants adquireixin actituds més tolerants, respectuoses i més igualitària. En el dia a dia hi ha petits microhàbits que encara continuen sent potencials i que podem anar canviant, com per exemple:

  • Repartir les feines de la llar: A la majoria de les famílies segueix sent responsabilitat de la mare aquest tipus de tasques encara que ambdós progenitors treballin
  • Expressar sentiments. Si des de l'entorn familiar tots dos progenitors expressen els seus sentiments, estem reduint el tòpic que els homes no ploren, per exemple
  • Evitar llenguatge sexista: El llenguatge no és una creació arbitrària de la ment humana, és un producte social que influeix en la percepció de la realitat
  • Elecció d'activitats extraescolars: Donar-li l'oportunitat que facin allò que vulguin fer. No donar per fet que les nenes hauran de triar dansa o ball i els nens fer esports
  • Joguines: Una de les fonts de discriminació més estesa a la primera infància. Si les nenes són les que reben joguines tipus “cuinetes, carrets de nines…” s'està ensenyant als nens que cadascú té assignat una sèrie de rols. A l'hora de jugar cadascú pot fer servir lliurement cada joguina desenvolupant la seva imaginació i creativitat que això es tracta

El món dels esterotips i la desigualtat de gènere a la nostra societat és un tema actual, que genera controvèrsia i sobretot delicat on sembla complicat avançar, us deixem un enllaç a una xerrada TED que sens dubte us recomano que escolteu https://bit.ly/3eDakOy

I vosaltres, què feu al dia a dia per reduir aquests estereotips? Us havíeu parat a pensar en aquest tema? Us llegim!

Escoles Infantils Happy Way | Copyright © 2024 | Avís legal | Privadesa | Cookies