Moltes vegades ens hem preguntat sobre la necessitat que tenen els nadons d'emportar-se tot el que veuen a la boca. En els primers mesos de vida, la visió i capacitat auditives dels nadons no estan del tot desenvolupades, per això quan veuen un objecte no en tenen prou de mirar-lo, necessiten ficar-lo a la boca per poder-lo conèixer. És un acte instintiu que ajuda a desenvolupar la coordinació de mandíbula, llengua i llavis afavorint el procés de masticació i del llenguatge.
Els nadons tenen l'instint de succió des que hi ha l'úter matern, en aquesta etapa ja es xuclen el dit, és una cosa que forma part del seu desenvolupament intel·lectual. La fase oral comença des del naixement i sol durar fins als 18 mesos, és per això que molta de l'energia física i emocional es troba a la boca del nadó.
És una etapa natural, necessària i molt intuïtiva, on van descobrint tot el que està al seu voltant, connectant amb el seu món exterior i el seu cos. Tota aquesta integració els brinda seguretat i els fa sentir més calmats. Gràcies a aquest impuls innat comença la curiositat per explorar.
Aproximadament als tres mesos, descobreixen el cos, els peus, les mans i tenen moltes ganes d'emportar-se'ls a la boca. Segur que heu observat la seva capacitat de ficar-se tot el seu punyet la boca, potser tingui gana o que estigui inquiet i això li calma. Aquestes accions també els van preparant per poder succionar i alimentar-se millor. Eaquesta conducta no només està relacionada amb l´acte d´alimentar-se, la boca els permet explorar i distingir els diferents sabors, textures, temperatures i, de mica en mica, també aprenen la funcionalitat de cada objecte. Solen reconèixer els objectes del seu entorn primer observant-los, després els porten a la boca, els assaboreixen i els mosseguen amb les genives i tot aquest procés els aporta tranquil·litat.
Ara que sabem que aquesta conducta forma una part important del seu desenvolupament, cal evitar prohibir-los dur-la a terme, només estarem molt atents a tot el que es vagi portant a la boca i, si en algun moment es porta a la boca alguna cosa que no deu, ho explicarem tractant de reemplaçar-ho per un altre objecte. Aquesta etapa és fonamental, per això és millor no limitar-los ja que, si ho fem, podríem endarrerir certes vocalitzacions i aprenentatges.
