El desenvolupament infantil és ple de canvis que es van succeint en relació amb els aspectes físic, cognitiu, emocional i social.
Els nens creixen i, amb ells, les seves emocions que esdevenen cada cop més complexes. El nostre acompanyament en aquesta etapa és fonamental per proporcionar recursos. Parlar del desenvolupament emocional és parlar de la construcció identitària que cada nen, de la seva autoestima i de la seguretat.
En néixer, els nens tenen unes primeres emocions molt bàsiques i que s'aniran desenvolupant. Conèixer les etapes del seu desenvolupament emocional ens permet acompanyar-los millor a cada moment.
Vegem les etapes del desenvolupament emocional i infantil:
- El plor és la primera manera d'expressar que té el nadó, amb ell, manifestaran allò que desitgen o la seva incomoditat. El plor capta l'atenció dels adults i fa que en sortim les necessitats. És així com els nadons comencen interactuar amb el món exterior i el seu to emocional s'anirà diferenciant sobre la base de com nosaltres responguem
- Entre el quart i el sisè ems, comencen a respondre a les cares que els envolten, als gestos i mirades. Balbucegen molt més i augmenta la seva necessitat de comunicar-se. En aquesta etapa comença a distingir expressions facials d'alegria, enuig, tristesa i fins i tot pot arribar a imitar-les
- Al setè mes coneix millor el seu espai i reconeix les persones que l'envolten, això també provoca que reaccioni negativament davant de cares desconegudes. Comencen a mostrar més interès per altres joguines i es comuniquen molt més. En aquesta etapa la mare es va separant una mica més del nadó, per minimitzar el sentiment de separació és important mantenir un vincle organitzat i estable amb ella
- Als 10 mesos imiten tot allò que poden, sobretot els gestos de la cara i les emocions, és així com aprenen a diferenciar les reaccions dels adults. Comencen a comprendre millor les bromes que els fem i esdevenen més graciosos, sobretot en presència dels adults. També comencen a tenir actituds que busquen provocar reaccions en nosaltres (com oferir-nos alguna cosa per retirar-ho just després) per tal de sentir-se reconeguts i aprendre a repetir les accions que creguin adequades
- Cap als 13 mesos la seva manera de conèixer el món dependrà de la cura i sosteniment que hagin rebut. Es tornen més perceptius, estaran alerta del nostre estat emocional i això afectarà la seva manera de jugar o riure. El mateix amor que se'ls dóna, ho projectaran, imitant i expressant aquestes mateixes emocions. Es va desenvolupant el sentiment de “tot és meu” a causa de l'atenció rebuda, és una etapa de transició i és completament natural
- Al voltant dels 20 mesos, els nadons han anat adquirint més independència i volen fer moltes coses per si mateixos, però encara continuen sent dependents i necessiten l'ajuda de l'adult, cosa que de vegades els pot crear una certa frustració. Aquí comencen les rebequeries, una reacció que els permet expressar-se amb tot el cos, hem de recordar que el llenguatge corporal és la seva manera d'expressar-se ja que encara no ho poden fer bé amb paraules. En aquesta etapa també descobriran una de les seves paraules preferides “NO” i apareixeran la gelosia.
- Als 24 mesos començaran a sentir un conflicte entre el grau d'autonomia i les pautes marcades per l'adult. No poder gestionar les seves emocions els causa angoixa i frustració, cosa que de vegades pot acabar en una rebequeria i aprenen que les seves accions tenen una reacció de l'adult. El joc simbòlic pren força en aquest procés, els nens ja comencen a jugar molt més i d'una manera molt funcional, cosa que els permet projectar i descarregar les seves emocions. També desperten el seu interès per l'art i la lectura i és el moment d'ajudar-los a reconèixer les emocions
